ELS ÚLTIMS DIES D’OVIDI:

«La neu continua caient sobre Tomis, aquesta ciutat tan allunyada de Roma. Molt pocs són els sons que puc percebre. Estic cansat, i els meus dits estan oblidant el noble i pausat hàbit de l’escriptura. Algú ha vingut a aquesta humil casa a cuidar-me. Ha encès el foc. Ha fet el llit. Coneix els meus costums. Sé que em parla dolçament. Després se n’ha anat. No sé qui és, però estic segur que desitja que continuï escrivint».

Publius Ovidius Naso va ser bandejat a la ciutat de Tomis l’any 9. Han passat vuit anys. El gran poeta de l’amor (Amores i Ars amandi), el gran poeta dels déus (Metamorphoseon), s’ha convertit en l’adolorit i contrariat poeta de l’exili (Tristia i Epistolae ex Ponto). Ara té seixanta anys. Està a punt de morir. És l’any 17 a la ciutat de Tomis, al costat de la mar Negra, ben lluny de Roma.