La major part de la vida diària d’un legionari romà transcorria als barracons o a les tendes del seu campament. Després d’efectuar molts i diversos serveis (guàrdia, entrenament, obres de reparació, serveis administratius, etc.), gaudien d’un cert temps lliure que podien utilitzar per fer el menjar, netejar la roba i l’armament, jugar amb els seus companys o escriure cartes a la família i els amics, els quals, molt sovint, estaven a milers de quilòmetres de distància.
A través de documents originals i cartes trobades en diferents indrets de l’Imperi romà, podrem sentir les seves veus i conèixer algunes de les seves pors i sentiments; com la del legionari Apol·linar, que, en una carta enviada a la seva mare, escriu: «Sempre que us recordo no menjo ni bec, sinó que ploro!».
