LEMURES ET LARVAE

El poble romà era força supersticiós; segons Plini: «no hi ha ningú que no tingui por dels encanteris». Així, hi havia una gran varietat de persones que es dedicaven a les ciències ocultes, com ara bruixes, endevines o nigromants, que eren «conjuradors d’ossos» que predeien el futur comunicant-se amb els morts. El poder dels difunts residia en els ossos, les cendres i les ombres. Es creia que només les ombres baixaven a l’Hades i que els ossos i les cendres retenien durant un temps part de la força vital extingida en morir. Per això, els nigromants anaven al cementiri durant la nit a buscar restes humanes i ombres. Eren força preuats els morts abans d’hora —joves i infants— i, encara millor, els morts amb un final violent, així els seus esperits estaven enfadats i podien ser més venjatius.