IMATGE I PODER

L’art gairebé sempre ha estat al servei del poder. Després de la mort de Cèsar, a Octavià li van crear una personalitat a mida. Durant més de vint anys, va desenvolupar un projecte cultural amb la intenció de renovar la moral a tots els nivells, creant un programa iconogràfic amb finalitats ètiques a través de l’estètica. No sols va aconseguir un canvi de mentalitat en la societat, sinó que va modificar la imatge de Roma, la decoració de les cases o la vestimenta de la gent. Mai, anteriorment, l’establiment d’un govern havia anat acompanyat d’un mecanisme propagandístic tan ambiciós, sense parangó —encara que amb nombrosos intents— fins al sorgiment de la figura de Napoleó, que va tenir a la Roma dels cèsars, especialment a la d’August, el referent en què emmirallar-se. Tots dos van ser tant el personatge en si com la imatge que d’ells van crear.