L’EVOLUCIÓ DE LA FALANGE GREGA

L’evolució del guerrer hoplita grec, des del període arcaic fins a l’època hel·lenística, reflecteix profunds canvis en la manera de combatre. En època arcaica, l’hoplita porta una panòplia protectora, adequada per a una falange fins i tot relativament oberta i dinàmica. Al segle V aC s’afirma l’hoplita clàssic, amb linothorax i casc corinti, integrat en una formació compacta basada en el mur d’escuts, que permet un armament més lleuger i una major cohesió. En època hel·lenística, el falangita, armat amb la llarga sarissa i un petit escut, combat en una formació més profunda i rígida, en la qual l’individu forma part d’un sistema col·lectiu altament organitzat. Es mostraran diferents fases mitjançant les maniobres de la falange.