La solemnitat i els disturbis protagonitzen el funeral de Juli Cèsar
Molts ciutadans descontents amb els opositors han sabotejat la cerimònia, que ha acabat amb la pira de Cèsar al Fòrum i desenes de morts a les manifestacions
JAN MAGAROLAS GUINOVART | ROMA
La notícia ja corre en boca de tothom i ha significat una gran sorpresa per tots els estaments d’aquesta ciutat: Gai Octavi Turí, d’ara endavant conegut amb el nom d’Octavi Cèsar August, serà nomenat nou Cèsar de Roma. Així ho mana el dictador assassinat avui fa cinc dies al seu testament, una decisió que suposa un cop dur per l’home que aspirava a ser el seu successor: Marc Antoni.
Les notícies d’última hora se succeeixen contínuament en aquesta ciutat. Avui era el dia escollit per obrir el testament de Cèsar, custodiat fins ara per les Verges Vestals, i posar en pràctica les últimes voluntats del dictador. El cònsol Marc Antoni ha presidit aquest matí a casa seva l’obertura del testament i ha escoltat amb atenció la lectura del text. La sorpresa no ha trigat en arribar: Juli Cèsar adopta el jove fill de la seva germana, el nomena successor seu i hereu de gran part de la seva fortuna, en detriment de Marc Antoni, que era el ferm candidat a succeir-lo.
A l’acte hi eren presents tant representants dels cesarians com dels opositors, amnistiats oficialment fa poc. Hi hem vist els homes que fa dies que ocupen els titulars de les notícies: Dècim, Brut, Lèpid, Dolabela i Aulus Hirci, ningú no s’ha volgut perdre l’esdeveniment. Hi eren presents, així mateix, un gran nombre de soldats veterans afins a Cèsar i ciutadans romans interessats per l’espectacle. Ahir mateix el Senat havia dictat que la lectura del testament havia de ser pública.
Octavi és un complet desconegut, fet que ha augmentat la sorpresa dels presents. Es tracta del nebot del dictador, un jove de només divuit anys que es troba a hores d’ara a Apol·lònia (Il·líria) tot completant la seva formació humanística i militar. Segons fonts properes, Cèsar l’hauria escollit “per la seva intel·ligència i caràcter i per la valentia d’Octavi de participar en la campanya militar d’Hispània”, tot ignorant la seva joventut i el desconeixement en molts àmbits. Els cesarians reconeixen que la decisió els sorprèn i que no n’estaven al corrent, però que l’entenen: “Cèsar no té cap fill legítim, optar per Octavi ens sembla el més adequat”, asseguren.
El cos del testament, a què ha tingut accés íntegre aquest mitjà, també designa els tutors del seu fill, en cas que neixi. En destaca un dels seus principals traïdors i peça necessària del complot que va acabar amb la seva vida, Dècim Brut, que ocuparia el segon lloc a la llista. Marc Antoni es considera el més ignorat pel testament; un dels seus esclaus -de qui no direm el nom per por a represàlies- ens ha explicat que el cònsul ha tingut una reacció irada en saber què li pertocava en herència. Les mateixes fonts asseguren que Antoni se sent “vilipendiat i apartat” del testament de Cèsar i que es considerava mereixedor d’uns honors més grans. Qui sap si es refereix a la successió al capdavant de Roma.
Però aquestes no són totes les sorpreses que ens deixa Cèsar pòstumament. Llega una suma de 300 sestercis a cada ciutadà de Roma, una enorme contribució al poble que, sens dubte, augmentarà la seva magnanimitat. Així mateix, afegeix els Jardins de Cèsar, una extensa zona al costat del riu Tíber, que passaran a ser de titularitat pública i d’accés per a tots els romans.
A tot això, Roma ja es prepara pel funeral del qui ho ha estat tot en aquesta ciutat: senador, pretor, cònsol i pontífex màxim des de fa gairebé vint anys. El Capitoli està sent acordonat a hores d’ara per les autoritats romanes per tal de col·locar la gran pira funerària. Els ciutadans més curiosos s’apropen i molts ja es preparen per una celebració solemne que marqui un abans i un després.
