Juli Cèsar és assassinat al Senat, Roma esdevé un caos
Les primeres informacions apunten a una conspiració amb desenes de senadors implicats | Els esdeveniments es precipiten a la capital, es tem un bany de sang
JAN MAGAROLAS GUINOVART | ROMA
Han assassinat a Juli Cèsar. Les primeres informacions apunten a una conspiració dels seus adversaris i alguns homes de confiança del dictador, que haurien aprofitat una assemblea del Senat al Teatre de Pompeu per acabar amb la seva vida quan no gaudia de cap protecció. Regna la confusió i apareixen els rumors, caldrà estar atent. Han arribat els Idus de Març i el cos de Cèsar jeu als peus de l’estàtua de Pompeu. Intentarem reconstruir els fets.
El dia ha començat amb un cel clar, és l’estació de Venus i fa un dia esplèndid. La temperatura marcava la proximitat de la primavera, l’època preferida pels romans, i aquest matí se’ls veia contents i animats per la festivitat d’Anna Perenna. A la casa del Cèsar, la Domus Publica, diverses fons es han avisat que Calpurnia, l’esposa de Cèsar, ha passat mala nit i es troba inquieta. Tornen els rumors d’un complot contra Juli Cèsar, tant habituals com sempre. Destaca la profecia d’Espurina: “En arribar els Idus de març, Cèsar correrà un greu perill”.
Com a periodista no puc donar credibilitat a rumors i pronòstics, però reconec que són preocupants. Fora de la Domus Publica, la ciutat bull com un dia qualsevol. Ciutadans romans vestits amb llargues túniques, algunes de colors llampants, i esclaus que segueixen els mestres amunt i avall. A banda i banda del Fòrum, la Basílica Júlia i la Basílica Emília s’alcen imponents com pocs edificis ho fan a Roma, i al centre de la plaça hi ha una tribuna amb una classe de set o vuit joves que escolten amb admiració com el mestre d’oratòria és capaç de raonar-los simultàniament una lògica i la contrària.
Hem seguit els passos de Juli Cèsar en tot moment. A primera hora s’ha dirigit a la residència del general Gneu Domici Calví. Ha fet un sacrifici rutinari al déu Júpiter i s’ha trobat amb l’oracle Espurina, que li ha recordat la imminència de la seva profecia. “Els Idus de març ja han arribat”, ha fet el dictador, desafiant, i l’oracle li ha respost: “Però encara no han passat”. Esclaus propers a Cèsar asseguren que això li ha creat inseguretat i que ha decidit enviar Marc Antoni a la reunió del Senat en substitució seva.
Però tot just quan ens preparàvem per traslladar l’equip per seguir la sessió del Senat en directe, Dècim Brut ha arribat a la Domus Publica i parla Cèsar perquè també hi assistís. Les informacions que ens han arribat apunten que els senadors estan impacients esperant el dictador, que finalment decideix assistir a la reunió. Per la seva banda, la meva xarxa d’informants estratègicament col·locats em fa saber que a les cases de Brut i Cassi, dos dels adversaris de Cèsar, hi ha ball de sabres i cert nerviosisme. La reunió d’avui serà especial perquè es farà als pòrtics del Teatre de Pompeu, l’edifici habitual del Senat es troba en reconstrucció.
Ha estat en l’arribada de Cèsar als pòrtics que l’han assassinat. Diversos senador s’han llençat a sobre del dictador quan ell es disposava a asseure’s a la tribuna, sota l’estàtua de Pompeu. La guàrdia personal de Cèsar havia quedat apartada i Marc Antoni havia estat entretingut convenientment perquè no hi pogués fer res.
Segons les autoritats haurien estat vint els homes que han assassinat a Cèsar, però altres informacions apunten a més persones conspirades, potser quaranta. Després de matar el dictador n’han deixat el cos estès a terra i s’han desplaçat a l’exterior del teatre per anunciar la seva acció als ciutadans. Tot seguit, les fonts presencials han explicat que s’han dirigit al Capitoli. S’ha confirmat que els assassins tenien un pla per matar Cèsar.
Al carrer, la gent està inquieta perquè no sap què ha passat. El rumor que Cèsar ha estat assassinat corre fàcilment. Els romans surten al carrer preguntant-se mútuament què ha passat i el Fòrum acull la primera concentració de ciutadans confusos. La brama s’escampa fàcilment i les fake news no triguen en arribar: que si s’ha declarat la guerra, que si les legions de Marc Antoni i Lèpid estan a punt d’entrar a la ciutat, que si han arrestat els conjurats… res d’això no sembla tenir confirmació oficial per part de les autoritats. Prudència.
Diuen que han vist Marc Antoni refugiar-se a casa seva, així com desenes de famílies de romans disfressant-se i sortint de casa per anar a les seves vil·les i als camps. La concentració del Fòrum es posa violenta i aviat desborda les forces de seguretat, que no poden fer front a tantes emergències. Alguns partidaris i defensors del dictador comencen a cridar consignes contra els homicides; l’anarquia regna a la capital. Després de la mort de Cèsar, la ciutat espera un bany de sang i qui sap si alguna cosa pitjor.
Al llarg de la tarda se succeeixen tot d’amenaces i ultimàtums per part dels revoltats i dels cesarians. Brut es planta novament al Fòrum de Roma per fer un discurs molt agressiu: “Hem complert amb el nostre deure amb Roma, no tenim ànsies de poder, només volem un govern realment lliure!”, exclama ell, envoltat de seguidors seus. Al centre, Emili Lèpid tensa la corda i amenaça de fer entrar una legió a la ciutat i aixafar el que considera “un alçament en tota regla”. Per sort, l’encreuament d’acusacions no va a més i la sang no arribarà al riu.
Segons explica el metge forense, el dictador hauria rebut fins a trenta-tres punyalades al tors i les cames, però només una hauria estat la mortal: la segona. L’informe del metge apunta que Cèsar hauria mort pocs minuts després d’haver perdut el coneixement, i assegura que no s’hi hauria pogut fer res.
Cap al vespre, pot abans que marxi el sol, la situació es relaxa una mica i els conspiradors fan el primer pas i decideixen obrir negociacions, amb Marc Antoni. Amb Cèsar mort i el Senat dispersat, ell s’ha convertit en el càrrec de més importància. Les crides a la calma fan efecte i, segons hem pogut confirmar, s’han convocat diverses reunions de senadors i aristòcrates pels propers dies. La llei impedeix que el Senat es reuneixi passada la posta de sol. Una tempesta de les que fan època engolirà Roma aquesta nit, però la calma tensa torna a la ciutat: avui no morirà ningú més.
