El 14 de setembre de 1822, després d’anys d’estudis, Jean-François Champollion va aconseguir aïllar una sèrie d’ideogrames de l’escriptura jeroglífica a partir dels textos escrits al temple d’Abu Simbel i de la pedra de Rosetta. Símbols referents a un faraó, a un monarca i a un déu, Ra. D’aquesta manera se sortia del laberint que havia suposat per a tots els erudits entendre els «dibuixos» d’una cultura mil·lenària, la llengua de la qual havia quedat muda des dels temps de l’emperador Justinià, al segle VI.
Enguany, que es commemoren els dos segles del desxiframent de l’escriptura jeroglífica, obrim la porta a poder entendre cada vegada més i millor no només els grans monuments d’Egipte, sinó també les inscripcions dels obeliscos repartits per llocs tan llunyans del Nil com Roma, París, Londres i fins i tot Nova York.
