Cada any i com a capital de la província Hispània Citerior, Tàrraco rebia durant uns dies milers de visitants. Entre altres, la gent més benestant i poderosa de la província.
«Tàrraco va ser sens dubte, i en primer lloc, la seu del governador de la província Hispània Citerior, però després, i gràcies a això, es va convertir en una cosa molt més important: en un referent per a tot el territori, en el senyal d’identitat d’un espai gegantí que creuava la Península d’est a oest i unia pobles que, per si sols, repel·lien qualsevol intent d’unificació. Va ser, sens dubte, el paper que va jugar Tàrraco en la història peninsular, a partir de la mort d’August, un dels elements determinants de la romanització i del desenvolupament històric de tot Hispània.»
«En qualsevol cas, Tàrraco mostra una imatge de societat oberta […] i, en aquest sentit, s’entreveu com una còpia a petita escala de Roma, que obria les portes als immigrants de tot l’Imperi romà.»
Aquests dos petits textos de l’historiador Francisco Javier Navarro i de l’epigrafista Géza Alföldy ens donen la clau per entendre l’enorme poder d’atracció que va exercir la nostra ciutat en època romana. Com a capital d’una província, la Hispània Citerior o Tarraconense, la més gran de l’Imperi, Tàrraco acollia durant uns dies delegats dels set conventus que formaven part de la província. La gent més benestant i poderosa de la província hi feia cap amb familiars, amics, clients, lliberts i esclaus per participar en l’elecció del flamen anual per al culte de la família imperial. Aquesta elecció tenia lloc a l’anomenat Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris, i, amb tota probabilitat, es feia a l’àrea sacra del gran complex monumental que avui coneixem com el fòrum provincial de Tàrraco.
