IN TABERNA QUANDO SUMUS

«Tinc la taverna de la bassa de la pega, jo, Marc Juni Cels. Soc pobre i treballo massa, menjo poc i malament, i la dona ha marxat amb la canalla i s’ha casat amb un patrici vell que els ha adoptat. Faig pudor, soc llibert i cerco la felicitat.» En una làpida del segle III apareix un personatge tarraconense del qual sabem el nom: Marc Juni Cels. La seva clientela no és pas lluïda. A les basses de pega que feien servir els calafats hi feia una pudor terrible: resines, amb sucs de restes animals i de peix… Eren les feines més humils i, sovint, els qui hi treballaven eren esclaus. Ell és un emprenedor de l’hostaleria, no pas jove, però satisfet de la seva taverna fins a la tomba. És per això que l’imagino estoic, i ens parla tranquil, conformat, mig filòsof, mig poeta.