Dura Europos era una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l’Eufrates. Isidor de Càrax diu que van construir-la els macedonis entre els anys 300 i 280 aC. Els romans la van conquerir a partir del 65 aC, i els sassànides la van prendre el 256. Els romans finalment la van abandonar i, després d’haver quedat despoblada, el desert la va acabar cobrint de sorra.
Un soldat britànic que cavava trinxeres durant la Primera Guerra Mundial en va descobrir les restes. A la dècada dels anys vint del segle XX s’hi van començar les excavacions. Des de llavors s’hi han trobat temples grecs, romans i palmirens, i el més antic dels establiments de culte cristià identificats a tot el món, molt ben conservat. Comentarem la importància de les troballes arqueològiques i s’escenificarà un dels murals que s’hi van localitzar.
